Bé, una batalla més... La Quebrantahuesos es al sac...
La carrera cicloturística per excel•lència del Pirineu, amb uns paisatges fantàstics i una organització perfecte.
Arribem a Alcolea de Cinca, a les 17:30 amb el temps just per fer el canvi de cotxe de la bici, saludar a la família i pujar cap a Sabiñanigo amb el meu cunyat, els dos debutants en la carrera.
Al arribar a Sabiñanigo, les rotondes decorades amb bicicletes de colors d’època, el típic mural del perfil muntanyenc del dia següent, la fira a tuttiplen, bicis i mes bicis, rulots. A la fira tenim el plaer de saludar al Joan Boada com sempre un incondicional de les fires, ara al estand de Ciclismo a fondo amb el Aitor, ens fa cinc cèntims de com va ser l’anterior edició...
Desfilem cap a Pantincosa on teníem llogat un hotelet amb companys del poble,ens ajuntem 9 per sopar, pasta, petxuga de pollastre, mes pasta, entre consells dels mes veterans, n’hi han que ja duen 9 Quebranta, es saben el recorregut de memòria...
Zzzzzzz ......
5:00 a.m sona el despertador, tenim tota la roba preparada, esmorzem i cap el cotxe.
6:10 arribem a Sabiñanigo, allò sembla les rambles, cua per entrar a la zona industrial, on està la sortida i arribada de la proba, aconseguim aparcar els cotxes, muntar bicis, mirem el cel al horitzó, sembla que farà bon dia, solet....
7:10 estem a la cua de la sortida, em fet tard, sortirem molt endarrere i això ens impossibilitarà agafar un bon grup...
7:30 Chupinazo inicial !!!! però nosaltres encara no sortim fins a les 7:50, més de 8mil ànimes amb les seves màquines disposades a disfrutar i patir de la marxa.
Comencem forts, avançant a molta gent, creuem Sabiñanigo... Pam!!!! Em surt volant un bidonet, comencem bé, amb dèficit de líquid, sort que el tema avituallaments es molt bó. Direcció a Jaca agafem un grupet de 30/50 ciclistes que ens dur ràpidament fins a l’estació de Canfranc, a partir d’aquí comença el primer port, Somport.
La pujada es fa bé, el temps acompanya, a falta d’1km ens avisen que a l’altre banda del port plou força, hi ha força gent animant. Efectivament al arribar al port, com si es tractés d’una cortina tot es torna fosc, parem a posar-nos un diari al pit, l’impermeable i pujar-nos els “manguitos”.
Baixada perillosa, tot l’asfalt mullat i amb molt poca visibilitat, les mans gelades no tenien ni força per frenar, a cada revolt voluntaris amb banderetes fent senyals perquè anem en compte, en aquells moments penses que millor patir pujant que baixant d’aquella manera.
Doncs dit i fet, arribem al 2n port, Marie Blanc, aquí deixo al Jordi company de Runnersworld que ens havíem trobat a la baixada del Somport i havíem anat juntets fins aquí, son uns 8 km on es va acumulant desnivell fins els últims 4, que són matadors amb uns desnivells de 11-12% que clar, portant ja 100km a les cames i amb el plugim fent presència els fan força durs, aquí vaig haver de parar a falta de 500m a estirar els quàdriceps que els tenia com a pedres.
Parada al avituallament i torna a baixar, ara ja ha parat de ploure però l’asfalt es mullat i s’ha d’anar en compte, aprofitem per descarregar cames després del esforç del MB i abans d’encarar els 27km del Portalet, una ascensió llarga i psicològicament matadora que no pas dura pel desnivell, impressionant els últims 2 km amb gent a banda i banda de la carretera animant i oferint beguda, no precisament aigua.... Aquí teníem el nostre avituallament personal, uns companys del poble equipats amb una nevera ens tenien preparats bidonets fresquets i gels/barretes per afrontar els últims 50km, a aquestes alçades m’he creuat amb el Joaquin, el meu cunyat, i si fa o no fa, farem el recorregut junts fins al final.
Aquí s’ha de fer una menció especial a tota la gent que ens esperava al Portalet, era una sensació d’estar vivint una etapa del Tour, la gent cridant, animant, es increïble la quantitat de gent del país Basc que s’ha desplaçat fins allà.
Ens quedava pujar Hoz de Jaca, una pujada de 2km on la dificultat passa per l’acumulació de kms i de desnivell que duem fins aleshores que juntament amb un asfalt rugós ens fan patir una mica però amb la sensació que una vegada superat això ja tot es baixada fins a la meta.
Una meta situada a 25km en la que ens vam situar en un grup de 20/30 ciclistes que ens condicions normals a relleus ens hagués dut a baixar de 8h, però ningú estava per treballar i anàvem deixats per la inèrcia, una llàstima. A falta de 5 km vaig sortir del grup i vaig avançar tot sol fins a meta, ben acopladet i tirant de cames, amb l’aire en contra, revivint sensacions d’un passat immediat a Lanzarote per acabar en 8h5’
A destacar, l’impressionant ambient, paisatges i animació en punts claus.
Molt bons avituallaments amb l’indispensable i amb una cosa molt bona es que les begudes eren fresquetes.
L’única pega, per posar alguna seria la pasta post cursa una mica justeta amb la gana que duem a sobre.
