25 de maig 2011

Congratulations !!! You're an Ironman !!!!



Aquestes paraules vaig sentir a falta d'uns 300m per arribar a meta, els 300m mes ràpids que he fet mai, no pas per la velocitat a la que anava sinó perquè l'acumulació de sensacions i emocions van fer que passes volant, la gent cridant el teu nom, mires a la dreta la gent estirant els braços per tocar-te, mires a l'esquerra i més gent esperant a que tu els donis la mà, perquè comparteixis amb ells l'explosió d'adrenalina que estava recorrent el teu cos, sens dubte si una cosa està clara, es que en aquesta mena de prova et fan sentir com el més gran i com si tot aquest tinglado l'haguessin fet per tu...

5:00 sona el despertador, esmorzar, mentres preparo un parell de sandwichs que posaré a la bossa de l’avituallament al mirador d'Haría, tot molt lent, tot molt pausat, ja hi haurà temps de correr, una ultima ullada a tots els estris, aparentment no m'oblido res... Nosé qui del club va reservar els apartaments però són a 200m de boxes així que sortim amb mig neopré possat ja.
Cap a boxes a inflar rodes i possar barretes, gels a la bici, saludar a companys del club, Enric, Pablo, Marc, Joan, David amb els que portem compartim 3 dies increibles a Lanzarote de nervis, neguits il.lusions i somnis, tots ens desitgem sort tot caminant cap a la T1, saludant al Oriol, Jordi i Blanca.



7:00 comença la festa, només entrar al aigua penso això es Ironman, prop de 1500 ànimes al mar com a desesperades en busca de la primera boia, la sensasió d'agobio es brutal, cops, agafades de mà, peus... i perquè la titola la tenim ben tapada, sinó algú seria capaç d'agafar-la per donar-se un bon impuls. Després de la primera boia, agafo el meu espai, i em disposo a nedar de forma molt còmode sense presses, així a la primera volta sortim de l'aigua i miro el crono, cony !!! primera sorpressa del dia 33min, vaja mai havia nedat tant ràpid. La segona volta en 35 min, fan que surti amb un xic d'energia extra cap a la T1, mentres en vaig treien el neopré, no vull perdre temps, m'agrada el circuit de bici i la natació ha anat molt millor del que hagués somiat, començo a rodar i a la primera acoplada que faig m'he n'adono que tinc el braços plens de sorra enganxada, no m'havia parat ni a la dutxes... Bé, es una sorra enganxifosa així que em va acompanyar en tot el trajecte.

Rodant camí a Yaiza, passo a Pablo que havia sortit 3 min abans de l'aigua, Enric, Joan i David per darrera meu ja han agafat les seves bicis i en Marc ja fa estona que roda camí Timanfaya havent fet una natació en menys de 55min.
El cel engrissot, el vent comença a fer presència i la pujada a Timanfaya es el primer obstacle a salvar, no es el desnivell en si el que la fa dura, sinó la visió d'una recta interminable tota salpicada de triatletes acoplats per evitar les enbrancides del vent, i com el terreny va picant amunt, amunt ...

Els Km's van passant, bebent, menjant, pedalejant i disfrutant, estava disfrutant, fins i tot els meus ulls desprenien una lleugera emoció en forma de llàgrimes, recordant tot el que havia passat per estar allà, no era el únic, de ben segur tots els que en aquells moments estavem recorrent la illa, haviem fet entrenaments interminables, sessions dures de bici, ens havien llevat els caps de setmana a les 6.00, havien anat a nedar abans de treballar o aprofitar les dues hores del dinar per acumular sessions, tots els que estavem allà haviem patit durant els ultims messos per estar allà i disfrutar d'aquell dia.

L'altre punt dur de la bici es la que va de la Caleta de Famara fins el Mirador del Rio, es un tram llarg que comença arrant de platja, la Caleta de Famara es un santuari surfer així que ja podeu comptar que aire no en falta, i doncs es aquest aire el que ja no ens abandona fins al Mirador.
A mig camí passem per Teguise, on a la rotonda ens esperen les nostres incondicionals, Gema, Carme, Nuria i Eli, que amb fred i calor estan tocades per una lleugera torticulis de tant veure passar a ciclistes.



Per a mi són els dos punts mes forts de tot el tram de bici, quin problema hi ha doncs...
No pas el desnivell, encara que sigui un acumulat de 2500, sinó el vent que bufa en quansevol moment desde quansevol direcció, les baixades del mirador d'Haría i del Rio, has d'anar molt en compte de controlar la bici, sobretot en el segon mirador on l'asfalt es de l'any de la picor i està molt malament, hi havia trams que la sensació era com d'anar en Btt baixant per Collserola. Tot i això després del Miradors km 110 aprox fins a meta només falten un parells de desnivells, salpicats per uns 5 kms plans del pitjor terreny per on ha passat la meva estimada Argon, en aquell tram el volum de bidons, càmares, bombolles de Co2 (i demés estris que duem a sobre de la bici) per metre quadrat era elevat.



14:55 T2, transició ràpida i a correr amb la calor, el circuit 3 voltes, una primera de 21km on el tram dur es feia del 5 al 15, passant al voltant del aeroport i despés altres dues voltes de 10 km cadascuna al voltant del passeig marítim amb un circuit amb tres tobogans ben marcats que feien patir a les nostres cames.

Vaig sortir a correr la marató quan duia 7:55 de carrera, tot pintava molt bé, molt millor del que havia imaginat, però nosé si per falta de sals en la hidratació o perquè vaig abussar d'aigua en els dos primers avituallaments de la marató i no em vaig fotre cap gel, però al voltant del km11 vaig començar a notar com a la part baixa dels bessons es contracturava quelcom, res falsa alarma vaig pensar, però vaig baixar el ritmet fins a trobar-me mes còmode, fet que va aprofitar en Pablo per passar-me, però la comoditat no arribava, mes aviat al contrari. Finalitzant la primera volta en una ridícula marca de 1h55, que ja hagués signat per la segona mitja marató si arribo a saber el que m'esperava…

La segona i tercera volta no té molta história, Merda !!! em trobava bé, no estava cansat, estava disfrutant sense patir, perquè??? ja feia estona que als avituallamets caminava i em fotia gels, beguda energètica, plàtans e intentava trotar fins el próxim avitullament, parant cada cert temps per estirar els bessons, veien passar en Marc camí del final i acabant d'una manera excel.lent la seva primera participació en la distància IM.

Faltaven 13 km quan m'en vaig anar al terra, pam !!!! Els dos bessons com a pedres, un jove em va agafar les cames i em va estirar el bessons, tots sabem el dolor que fa, vaig tornar a aixecar-me i caminant fins a poder trotar un altre cop, dos minuts més i pam !!!! al terra un altre cop, això no anava acabar allà, aquesta vegada una dona que esperava a que passes el seu marit, em va ajudar, em va donar dos pastilles de sals, un gel i beguda, mentrés m'estirava el bessons i intentava convencer que descanses abans de seguir caminant, per l'altre banda es creuava en David Vall amb el seu ritmet característic, a pocs minuts va passar en Joan Boada, l'Enric també l'havia vist nosé en quina part de la cursa, la meva ment ja veia tots els km's iguals .
No vaig fer molt de cas aquella dona que em demanava calma, i vaig anar caminant fins la segona volta (vaig entrar al trote perquè la gent et fot un subidón que et deixa anestesiat de dolor).


Aquí m'esperava la Eli, li vaig dir que no podia gairabé ni caminar que m’acompanyés perquè anava tant xino-xano que tothom em podia acompanyar i així va ser fins a falta dels ultims 5 kms on vaig poguer començar a trotar a un ritmet molt suau per poguer arribar a fer els ultims metres tal com comença la crónica.
Temps:
Natació 1h 8’
Bici 6h36
Marató 5h 17
Ironman Lanzarote Finisher 13h14


El millor de tot, compartir els dies previs amb els companys del club, amb tots els que em compartit entrenaments a trenc d'alba, transicions asfixians al migdia, natacions a hores intespestives,i a la tenda Runnersworld per aguantar les nostres bicis, els neoprens mullats i la sorra dins la tenda.


15 de maig 2011

3 dies per anar a les illes...

Poquet, falta poquet per anar cap a Lanzarote, ara mateix només un pensament al cap, visualitzant boies, recorreguts de bici, ritmes de la marató, com i quan beure, menjar.
Visualitzant on podem patir el vent, sentir la calor i sobretot on gaudir del exit.



Tots els entrenaments realitzats, amb tirades màximes de natació 3000, transicions 120+15, 80+20, 100+20 i moltes de 50+10 a tope. Potser a faltat alguna sortida de 150km, segur, però ara no es hora de pensar-hi.
Aquest cap de setmana dues sortides tranquil.les de 50km i 2km al mar per agafar sensacions i confiança.


Hores d'entreno per preparar l'IM:
46h nedant, 115h de bicicleta i 65h de correr.
Amb un total de 240h sense comptar hores d'entrenament obscur, estiraments, ioga ...
Al cap, només un pensament, aigua, vent i terra

10 de maig 2011

Menys de 2 setmanes


















Menys de dues setmanes per la gran fita de la temporada, dues setmanes de “tappering” que diuen, baixar entrenos en volum, intensitat de forma que arribem al dia D descansats i amb ganes de menjar-nos els Km’s.
Aquests ultims 4 dies, gràcies a Sportravel he pogut gaudir de la marató de Praga, on per exigències del guió no m’han deixa’t finalitzar (18km fortets) no sigui cas que em passes factura al dia D, però per ganes no seria. Sumats als dos dies de running que vaig fer a primera hora del matí junt amb dues sessions de natació, hem van sortir uns entrenos ben parits tenint en compte les circunstàncies.
























Càpitol apart, té la descripció de les instal.lacions de la piscina que vaig trobar, mes própies de la perestroika dels anys 70 que no pas d’un país europeu en el s.XXI.
Seguim somiant, seguim viatjant cap a Lanzarote

2 de maig 2011

triatló B de Banyoles

Bona matinal la d’ahir al Plà de l’Estany on es celebraba la triatló B de Banyoles, amb unes distàncies un pél modificades (2200-71-19,5).
Nosé perqué s’entesten en dir que el recorregut medeix 80km de bici, quan no ho fa i de molt...

Arribo com un coet, tot i arribar amb el Jordi i la Blanca dels TriBcn, saludo rapidament al Mario que també arriba justet, veig els correcats en la llunyania preparant-se amb l’Oriol, amb el temps just per saludar als companys d’entreno Joan, Enric, David, Hector, Jaume amb la calma que dona haver fet uns quants de tris, Karim en primera linea de sortida amb el seu duel intern amb el David, Guillermo i Dani, pendents a primera linea, al Marc ni el veig, deu estar relaxant-se abans de la sortida, l’hi deu anar bé perquè es va fer amb el titol de Campió de Catalunya de mitja distancia sub-23, a veure si s’enganxa alguna cosa, arribant tant justet em perdo la foto del equip.

La natació bastant cómode,(exceptuant els primers 200m d’estress) buscant sensacions per Lanzarote, em surten 45’ fins la catifa, tenint en compte que per efecte de la desorientació el recorregut em va sortir de 2300 llargs, deu n’hi dó i això que no hi ha onatge,total que el ritme era el previst si fa o no fa.

Transició tranquila i cap a la bici, aquí foto canya a un circuit que em sé gairabé de memória, pujada, baixada, tobogans i 2km de pujada a Esponellà, per acabar en plà-baixant fins a Banyoles. Com ja he dit, dues voltes fent un recorregut de 71 km. 2h06’, perfecte, comptant les dues transicions 2h11’, una mitja de 34km/h, reals (clar que la federació em dona una mitja de 36.5km/h perquè fan els càlculs sobre 80km, a qui volen enganyar !!!!!)

Transició més ràpida, amb les ganes que tenia de sortir a correr, 3 voltes a un circuit de 6’5.

La idea era sortir a 4:30 per anar progressivament baixant fins a una velocitat creuer de 4:10.
Tot anava bé fins que al final de la primera volta, començo a tenir “flato”. Aquí s’acaben les especulacions amb el crono, intento aguantar a un ritme decent, en vaig trobant una mica millor però a la que m’accelero, Pam !!!


Un altre cop el “flato”. La sensació de sed es va fent força evident i en els avituallaments només un golpet d’aigua, i dels gels n’hi parlar-ne. A falta de 4 km, ja recuperar intento buscar el meu ritmet inicial accelerant per acabar els ultims kms a 4:10.


Al final només perdo 5min sobre el temps que tenia previst.



Llàstima, perquè hagués sigut rodó.

Natació 45' parcial 315
Bici 2h07' parcial 109
Correr 1h27' parcial 140
Transicions 5'

Temps total 4:24’28’’ posició 151, de 516 inscrits

Tot i això molt content i una gran proba per Lanzarote.