6 mesos del 2011, en els quals hem realitzat els grans objectius plantejats per aquest any:
Marató de Barcelona, baixar de 3h, no es va aconseguir per poquet 3h1’.
Ser Finisher en un Ironman, en aquest cas vaig tenir la sort de compartir l’experiència amb la majoria de companys amb els quals havia entrenat durant tota la temporada i fer-ho en un lloc emblemàtic com Lanzarote.
Realitzar per primer cop la Quebrantahuesos.

Pel camí han quedat mitges i mitjons, halfs i pseudohalfs i moltes hores d’entrenament, curiosament 300h en aquest sis mesos amb una mitja de 12h30’ per setmana.
Els pròxims 6 mesos, es planifiquen de forma diferent, sense objectius ambiciosos per endavant, simplement disfrutant dels entrenos, sobretot ara al mar.

Pròximament la Half dels Monegros, la travessia de Sitges i els 10km de Barbastro, un trencacames, amb la idea de realitzar un marató per finalitzar l’any.

Quebrantahuesos 2011

Bé, una batalla més... La Quebrantahuesos es al sac...
La carrera cicloturística per excel•lència del Pirineu, amb uns paisatges fantàstics i una organització perfecte.
Arribem a Alcolea de Cinca, a les 17:30 amb el temps just per fer el canvi de cotxe de la bici, saludar a la família i pujar cap a Sabiñanigo amb el meu cunyat, els dos debutants en la carrera.
Al arribar a Sabiñanigo, les rotondes decorades amb bicicletes de colors d’època, el típic mural del perfil muntanyenc del dia següent, la fira a tuttiplen, bicis i mes bicis, rulots. A la fira tenim el plaer de saludar al Joan Boada com sempre un incondicional de les fires, ara al estand de Ciclismo a fondo amb el Aitor, ens fa cinc cèntims de com va ser l’anterior edició...



Desfilem cap a Pantincosa on teníem llogat un hotelet amb companys del poble,ens ajuntem 9 per sopar, pasta, petxuga de pollastre, mes pasta, entre consells dels mes veterans, n’hi han que ja duen 9 Quebranta, es saben el recorregut de memòria...
Zzzzzzz ......

5:00 a.m sona el despertador, tenim tota la roba preparada, esmorzem i cap el cotxe.
6:10 arribem a Sabiñanigo, allò sembla les rambles, cua per entrar a la zona industrial, on està la sortida i arribada de la proba, aconseguim aparcar els cotxes, muntar bicis, mirem el cel al horitzó, sembla que farà bon dia, solet....
7:10 estem a la cua de la sortida, em fet tard, sortirem molt endarrere i això ens impossibilitarà agafar un bon grup...
7:30 Chupinazo inicial !!!! però nosaltres encara no sortim fins a les 7:50, més de 8mil ànimes amb les seves màquines disposades a disfrutar i patir de la marxa.
Comencem forts, avançant a molta gent, creuem Sabiñanigo... Pam!!!! Em surt volant un bidonet, comencem bé, amb dèficit de líquid, sort que el tema avituallaments es molt bó. Direcció a Jaca agafem un grupet de 30/50 ciclistes que ens dur ràpidament fins a l’estació de Canfranc, a partir d’aquí comença el primer port, Somport.



La pujada es fa bé, el temps acompanya, a falta d’1km ens avisen que a l’altre banda del port plou força, hi ha força gent animant. Efectivament al arribar al port, com si es tractés d’una cortina tot es torna fosc, parem a posar-nos un diari al pit, l’impermeable i pujar-nos els “manguitos”.
Baixada perillosa, tot l’asfalt mullat i amb molt poca visibilitat, les mans gelades no tenien ni força per frenar, a cada revolt voluntaris amb banderetes fent senyals perquè anem en compte, en aquells moments penses que millor patir pujant que baixant d’aquella manera.
Doncs dit i fet, arribem al 2n port, Marie Blanc, aquí deixo al Jordi company de Runnersworld que ens havíem trobat a la baixada del Somport i havíem anat juntets fins aquí, son uns 8 km on es va acumulant desnivell fins els últims 4, que són matadors amb uns desnivells de 11-12% que clar, portant ja 100km a les cames i amb el plugim fent presència els fan força durs, aquí vaig haver de parar a falta de 500m a estirar els quàdriceps que els tenia com a pedres.



Parada al avituallament i torna a baixar, ara ja ha parat de ploure però l’asfalt es mullat i s’ha d’anar en compte, aprofitem per descarregar cames després del esforç del MB i abans d’encarar els 27km del Portalet, una ascensió llarga i psicològicament matadora que no pas dura pel desnivell, impressionant els últims 2 km amb gent a banda i banda de la carretera animant i oferint beguda, no precisament aigua.... Aquí teníem el nostre avituallament personal, uns companys del poble equipats amb una nevera ens tenien preparats bidonets fresquets i gels/barretes per afrontar els últims 50km, a aquestes alçades m’he creuat amb el Joaquin, el meu cunyat, i si fa o no fa, farem el recorregut junts fins al final.



Aquí s’ha de fer una menció especial a tota la gent que ens esperava al Portalet, era una sensació d’estar vivint una etapa del Tour, la gent cridant, animant, es increïble la quantitat de gent del país Basc que s’ha desplaçat fins allà.
Ens quedava pujar Hoz de Jaca, una pujada de 2km on la dificultat passa per l’acumulació de kms i de desnivell que duem fins aleshores que juntament amb un asfalt rugós ens fan patir una mica però amb la sensació que una vegada superat això ja tot es baixada fins a la meta.



Una meta situada a 25km en la que ens vam situar en un grup de 20/30 ciclistes que ens condicions normals a relleus ens hagués dut a baixar de 8h, però ningú estava per treballar i anàvem deixats per la inèrcia, una llàstima. A falta de 5 km vaig sortir del grup i vaig avançar tot sol fins a meta, ben acopladet i tirant de cames, amb l’aire en contra, revivint sensacions d’un passat immediat a Lanzarote per acabar en 8h5’

A destacar, l’impressionant ambient, paisatges i animació en punts claus.
Molt bons avituallaments amb l’indispensable i amb una cosa molt bona es que les begudes eren fresquetes.
L’única pega, per posar alguna seria la pasta post cursa una mica justeta amb la gana que duem a sobre.

A una setmana de la Quebranta ...

Aquestes setmanes després de Lanzarote s'han succeït amb una acumulació d'entrenos sense cap mes propósit de disfrutar del esport, ara agafo la bici, ara a nedar al mar... Així que a una setmana d'anar cap al Pirineu aragones, puc dir que em presentaré amb l'acumulació de Km's duta fins el IM.



Hem aprofitat per fer els 10mil de Pineda en 37'46" on una sensació de cames pesades no em van deixar fer marca.
Al mateix temps ja s'està coent una nova proba de cara al Juliol, falta comprobar dates i logistica però tot pinta a que estrenarem una nova proba de llarga distància que es farà als Monegros, no sé on coi haurem de nedar, perquè allà aigua no es ben bé el que sobra.


Us deixo una foto d'en Kilian i un enllaç de la seva última aventura.

Congratulations !!! You're an Ironman !!!!

Aquestes paraules vaig sentir a falta d'uns 300m per arribar a meta, els 300m mes ràpids que he fet mai, no pas per la velocitat a la que anava sinó perquè l'acumulació de sensacions i emocions van fer que passes volant, la gent cridant el teu nom, mires a la dreta la gent estirant els braços per tocar-te, mires a l'esquerra i més gent esperant a que tu els donis la mà, perquè comparteixis amb ells l'explosió d'adrenalina que estava recorrent el teu cos, sens dubte si una cosa està clara, es que en aquesta mena de prova et fan sentir com el més gran i com si tot aquest tinglado l'haguessin fet per tu...

5:00 sona el despertador, esmorzar, mentres preparo un parell de sandwichs que posaré a la bossa de l’avituallament al mirador d'Haría, tot molt lent, tot molt pausat, ja hi haurà temps de correr, una ultima ullada a tots els estris, aparentment no m'oblido res... Nosé qui del club va reservar els apartaments però són a 200m de boxes així que sortim amb mig neopré possat ja.
Cap a boxes a inflar rodes i possar barretes, gels a la bici, saludar a companys del club, Enric, Pablo, Marc, Joan, David amb els que portem compartim 3 dies increibles a Lanzarote de nervis, neguits il.lusions i somnis, tots ens desitgem sort tot caminant cap a la T1, saludant al Oriol, Jordi i Blanca.



7:00 comença la festa, només entrar al aigua penso això es Ironman, prop de 1500 ànimes al mar com a desesperades en busca de la primera boia, la sensasió d'agobio es brutal, cops, agafades de mà, peus... i perquè la titola la tenim ben tapada, sinó algú seria capaç d'agafar-la per donar-se un bon impuls. Després de la primera boia, agafo el meu espai, i em disposo a nedar de forma molt còmode sense presses, així a la primera volta sortim de l'aigua i miro el crono, cony !!! primera sorpressa del dia 33min, vaja mai havia nedat tant ràpid. La segona volta en 35 min, fan que surti amb un xic d'energia extra cap a la T1, mentres en vaig treien el neopré, no vull perdre temps, m'agrada el circuit de bici i la natació ha anat molt millor del que hagués somiat, començo a rodar i a la primera acoplada que faig m'he n'adono que tinc el braços plens de sorra enganxada, no m'havia parat ni a la dutxes... Bé, es una sorra enganxifosa així que em va acompanyar en tot el trajecte.

Rodant camí a Yaiza, passo a Pablo que havia sortit 3 min abans de l'aigua, Enric, Joan i David per darrera meu ja han agafat les seves bicis i en Marc ja fa estona que roda camí Timanfaya havent fet una natació en menys de 55min.
El cel engrissot, el vent comença a fer presència i la pujada a Timanfaya es el primer obstacle a salvar, no es el desnivell en si el que la fa dura, sinó la visió d'una recta interminable tota salpicada de triatletes acoplats per evitar les enbrancides del vent, i com el terreny va picant amunt, amunt ...

Els Km's van passant, bebent, menjant, pedalejant i disfrutant, estava disfrutant, fins i tot els meus ulls desprenien una lleugera emoció en forma de llàgrimes, recordant tot el que havia passat per estar allà, no era el únic, de ben segur tots els que en aquells moments estavem recorrent la illa, haviem fet entrenaments interminables, sessions dures de bici, ens havien llevat els caps de setmana a les 6.00, havien anat a nedar abans de treballar o aprofitar les dues hores del dinar per acumular sessions, tots els que estavem allà haviem patit durant els ultims messos per estar allà i disfrutar d'aquell dia.

L'altre punt dur de la bici es la que va de la Caleta de Famara fins el Mirador del Rio, es un tram llarg que comença arrant de platja, la Caleta de Famara es un santuari surfer així que ja podeu comptar que aire no en falta, i doncs es aquest aire el que ja no ens abandona fins al Mirador.
A mig camí passem per Teguise, on a la rotonda ens esperen les nostres incondicionals, Gema, Carme, Nuria i Eli, que amb fred i calor estan tocades per una lleugera torticulis de tant veure passar a ciclistes.



Per a mi són els dos punts mes forts de tot el tram de bici, quin problema hi ha doncs...
No pas el desnivell, encara que sigui un acumulat de 2500, sinó el vent que bufa en quansevol moment desde quansevol direcció, les baixades del mirador d'Haría i del Rio, has d'anar molt en compte de controlar la bici, sobretot en el segon mirador on l'asfalt es de l'any de la picor i està molt malament, hi havia trams que la sensació era com d'anar en Btt baixant per Collserola. Tot i això després del Miradors km 110 aprox fins a meta només falten un parells de desnivells, salpicats per uns 5 kms plans del pitjor terreny per on ha passat la meva estimada Argon, en aquell tram el volum de bidons, càmares, bombolles de Co2 (i demés estris que duem a sobre de la bici) per metre quadrat era elevat.



14:55 T2, transició ràpida i a correr amb la calor, el circuit 3 voltes, una primera de 21km on el tram dur es feia del 5 al 15, passant al voltant del aeroport i despés altres dues voltes de 10 km cadascuna al voltant del passeig marítim amb un circuit amb tres tobogans ben marcats que feien patir a les nostres cames.

Vaig sortir a correr la marató quan duia 7:55 de carrera, tot pintava molt bé, molt millor del que havia imaginat, però nosé si per falta de sals en la hidratació o perquè vaig abussar d'aigua en els dos primers avituallaments de la marató i no em vaig fotre cap gel, però al voltant del km11 vaig començar a notar com a la part baixa dels bessons es contracturava quelcom, res falsa alarma vaig pensar, però vaig baixar el ritmet fins a trobar-me mes còmode, fet que va aprofitar en Pablo per passar-me, però la comoditat no arribava, mes aviat al contrari. Finalitzant la primera volta en una ridícula marca de 1h55, que ja hagués signat per la segona mitja marató si arribo a saber el que m'esperava…

La segona i tercera volta no té molta história, Merda !!! em trobava bé, no estava cansat, estava disfrutant sense patir, perquè??? ja feia estona que als avituallamets caminava i em fotia gels, beguda energètica, plàtans e intentava trotar fins el próxim avitullament, parant cada cert temps per estirar els bessons, veien passar en Marc camí del final i acabant d'una manera excel.lent la seva primera participació en la distància IM.

Faltaven 13 km quan m'en vaig anar al terra, pam !!!! Els dos bessons com a pedres, un jove em va agafar les cames i em va estirar el bessons, tots sabem el dolor que fa, vaig tornar a aixecar-me i caminant fins a poder trotar un altre cop, dos minuts més i pam !!!! al terra un altre cop, això no anava acabar allà, aquesta vegada una dona que esperava a que passes el seu marit, em va ajudar, em va donar dos pastilles de sals, un gel i beguda, mentrés m'estirava el bessons i intentava convencer que descanses abans de seguir caminant, per l'altre banda es creuava en David Vall amb el seu ritmet característic, a pocs minuts va passar en Joan Boada, l'Enric també l'havia vist nosé en quina part de la cursa, la meva ment ja veia tots els km's iguals .
No vaig fer molt de cas aquella dona que em demanava calma, i vaig anar caminant fins la segona volta (vaig entrar al trote perquè la gent et fot un subidón que et deixa anestesiat de dolor).


Aquí m'esperava la Eli, li vaig dir que no podia gairabé ni caminar que m’acompanyés perquè anava tant xino-xano que tothom em podia acompanyar i així va ser fins a falta dels ultims 5 kms on vaig poguer començar a trotar a un ritmet molt suau per poguer arribar a fer els ultims metres tal com comença la crónica.
Temps:
Natació 1h 8’
Bici 6h36
Marató 5h 17
Ironman Lanzarote Finisher 13h14


El millor de tot, compartir els dies previs amb els companys del club, amb tots els que em compartit entrenaments a trenc d'alba, transicions asfixians al migdia, natacions a hores intespestives,i a la tenda Runnersworld per aguantar les nostres bicis, els neoprens mullats i la sorra dins la tenda.

3 dies per anar a les illes...

Poquet, falta poquet per anar cap a Lanzarote, ara mateix només un pensament al cap, visualitzant boies, recorreguts de bici, ritmes de la marató, com i quan beure, menjar.
Visualitzant on podem patir el vent, sentir la calor i sobretot on gaudir del exit.



Tots els entrenaments realitzats, amb tirades màximes de natació 3000, transicions 120+15, 80+20, 100+20 i moltes de 50+10 a tope. Potser a faltat alguna sortida de 150km, segur, però ara no es hora de pensar-hi.
Aquest cap de setmana dues sortides tranquil.les de 50km i 2km al mar per agafar sensacions i confiança.


Hores d'entreno per preparar l'IM:
46h nedant, 115h de bicicleta i 65h de correr.
Amb un total de 240h sense comptar hores d'entrenament obscur, estiraments, ioga ...
Al cap, només un pensament, aigua, vent i terra

Menys de 2 setmanes

Menys de dues setmanes per la gran fita de la temporada, dues setmanes de “tappering” que diuen, baixar entrenos en volum, intensitat de forma que arribem al dia D descansats i amb ganes de menjar-nos els Km’s.
Aquests ultims 4 dies, gràcies a Sportravel he pogut gaudir de la marató de Praga, on per exigències del guió no m’han deixa’t finalitzar (18km fortets) no sigui cas que em passes factura al dia D, però per ganes no seria. Sumats als dos dies de running que vaig fer a primera hora del matí junt amb dues sessions de natació, hem van sortir uns entrenos ben parits tenint en compte les circunstàncies.
























Càpitol apart, té la descripció de les instal.lacions de la piscina que vaig trobar, mes própies de la perestroika dels anys 70 que no pas d’un país europeu en el s.XXI.
Seguim somiant, seguim viatjant cap a Lanzarote

triatló B de Banyoles

Bona matinal la d’ahir al Plà de l’Estany on es celebraba la triatló B de Banyoles, amb unes distàncies un pél modificades (2200-71-19,5).
Nosé perqué s’entesten en dir que el recorregut medeix 80km de bici, quan no ho fa i de molt...

Arribo com un coet, tot i arribar amb el Jordi i la Blanca dels TriBcn, saludo rapidament al Mario que també arriba justet, veig els correcats en la llunyania preparant-se amb l’Oriol, amb el temps just per saludar als companys d’entreno Joan, Enric, David, Hector, Jaume amb la calma que dona haver fet uns quants de tris, Karim en primera linea de sortida amb el seu duel intern amb el David, Guillermo i Dani, pendents a primera linea, al Marc ni el veig, deu estar relaxant-se abans de la sortida, l’hi deu anar bé perquè es va fer amb el titol de Campió de Catalunya de mitja distancia sub-23, a veure si s’enganxa alguna cosa, arribant tant justet em perdo la foto del equip.

La natació bastant cómode,(exceptuant els primers 200m d’estress) buscant sensacions per Lanzarote, em surten 45’ fins la catifa, tenint en compte que per efecte de la desorientació el recorregut em va sortir de 2300 llargs, deu n’hi dó i això que no hi ha onatge,total que el ritme era el previst si fa o no fa.

Transició tranquila i cap a la bici, aquí foto canya a un circuit que em sé gairabé de memória, pujada, baixada, tobogans i 2km de pujada a Esponellà, per acabar en plà-baixant fins a Banyoles. Com ja he dit, dues voltes fent un recorregut de 71 km. 2h06’, perfecte, comptant les dues transicions 2h11’, una mitja de 34km/h, reals (clar que la federació em dona una mitja de 36.5km/h perquè fan els càlculs sobre 80km, a qui volen enganyar !!!!!)

Transició més ràpida, amb les ganes que tenia de sortir a correr, 3 voltes a un circuit de 6’5.

La idea era sortir a 4:30 per anar progressivament baixant fins a una velocitat creuer de 4:10.
Tot anava bé fins que al final de la primera volta, començo a tenir “flato”. Aquí s’acaben les especulacions amb el crono, intento aguantar a un ritme decent, en vaig trobant una mica millor però a la que m’accelero, Pam !!!


Un altre cop el “flato”. La sensació de sed es va fent força evident i en els avituallaments només un golpet d’aigua, i dels gels n’hi parlar-ne. A falta de 4 km, ja recuperar intento buscar el meu ritmet inicial accelerant per acabar els ultims kms a 4:10.


Al final només perdo 5min sobre el temps que tenia previst.



Llàstima, perquè hagués sigut rodó.

Natació 45' parcial 315
Bici 2h07' parcial 109
Correr 1h27' parcial 140
Transicions 5'

Temps total 4:24’28’’ posició 151, de 516 inscrits

Tot i això molt content i una gran proba per Lanzarote.

Cambio Ironcat x Ironman Lanzarote

El que semblava una utopia quan en el 2007 vaig decidir posar-me les sabatilles de còrrer (unes cutreAdidas mes atrotinades...) Aquella quimera, que semblava imposible que em pogues plantejar, ja està en camí....

Ja falta menys, setmanes dures d’acumulació bestial d’entrenos, on tota sortida en bici acaba amb una transició, on cada entreno de natació augmenten els metros respecte l’anterior, on cal dormir i descansar molt, (això si que se’n dona bé), jalar, menjar, devorar, beure amb correcció i abundància, (també se’n dona bé...).
Tot plegat per un somni, que trontolla al cap desde fa temps i al qual hem donat forma durant els últims mesos, l’objectiu era el Ironcat, a prop de casa, ambient familiar, ideal per debutar....encara que fos l’únic del club que anés.

Però tot ha fet un gir inesperat en dos dies, rebo mail de que tinc plaça per Lanzarote, comor ????? El IM de Lanzarote??? Anem una bona colla del club i tot i ser les mateixes distàncies que el Icat, allò de Lanzarote es IM per excel•lència, vaja un somni per qualsevol que es dediqui a aquest esport.

Començo a fer gestions, anul•lar allotjament a l’Ampolla, retornar la inscripció del Ironcat, gràcies a les gestions del Marc, mirar vols, vols i mes vols, quan trobo un, resulta que no puc dur la bici perquè la bodega està plena, ni diumenge, ni dilluns, ni dimarts.... - Escolta Eli i si aprofitem i fem vacances ... - doncs al final una setmaneta completa a Lanzarote i aprofitarem per fer vacances merescudes després de la proba, per mi de moment, la PROBA en majúscules.

Espero patir, molt agradablement, però patir i disfrutar, gaudir de cada km, de cada passa, pedalada, braçada, tot molt ben acompanyat pels companys del club, allà estarem, tenim moltes hores per recollir tot el que hem sembrat en les ultimes setmanes.
Próxima estació: Ironman de Lanzarote
Entrenaments, descansar, menjar i tornar a entrenar, barrejats amb dosis d'il.lusió tot plegat per no deixar de somiar amb totes les pàjares mentals orientades al 21 de Maig.

Seguir sumant...
Aquesta setmana i la vinent una mica rares pq acumularé els entrenaments de tota la setmana en 5 dies en comptes de 7 i això aquestes alçades d'acumulació es nota, per acabar el diumenge 3/4 amb un entreno 180km amb els Probike i Extrememan de Salou, allà ens veurem amb l'Enric disfrutant de terres tarragonines i patint les seves muntanyes.
__________________
Dues setmanes. Va ser temps suficient perquè s'esgotessin les places disponibles per al reconeixement del circuit ciclista del Extreme Man 226 Salou Costa Daurada. El diumenge 3 d'abril, sota la supervisió de la botiga Probike R+T de Barcelona, 100 valents ataquessin els 180km d'un recorregut impressionant. Acumulant més de 2000 metres de desnivell positiu, a través del Priorat i del Baix Camp, la volta dissenyada per l'organització situa el Extreme Man 226 Salou com una de les proves més exigents i espectaculars d'Europa.
No se’l volen perdre. Poder entrenar amb amics, al seu ritme, en perfectes condicions de seguretat i amb tota comoditat, és una oportunitat que no es presenta cada cap de setmana. Un centenar de triatletes o ciclistes formaran part del pilot ordenat per Probike R + T el proper 3 d'abril. Fins i tot la francesa Alexandra Louison, favorita de la cursa, vindrà a buscar referències a terres Tarragonines.
Menú del dia: 3 ports del Priorat (la Mussara, Figuera, Collroig), paisatges increïbles, amb vista a la Costa Daurada, bon ambient i llargues converses al voltant d'un gran objectiu ... El Extreme Man 226 Salou Costa Daurada del 5 de juny. Tots han vist una bona ocasió de preparar-se i familiaritzar-se amb el recorregut, encara que alguns també s'han registrat per curiositat i esperen descobrir aquesta volta, alhora misteriosa i seductora, abans de decidir-se per el desafiament final.
En conclusió, ¡van augmentant les expectatives sobre el Extreme Man 226 Salou! I tu ... T'atreveixes?

Setmana de transició i a tope !!!!

Després de la marató, comencen les sensacions i increments d'entrenos, desde dimecres ja acumulant de cara a les próximes 4 setmanes que seran de càrregues d'increment per finalitzarles amb els 180km que organitzen Probike com a test de cara a la Extreman.

3h01'42 Marca en marató

No ha pogut ser, la intenció era baixar de 3h, una fita força exigent per a mi, la preparació havia sigut correcte, però entre el 33 i el 37 no he pogut mantenir el ritme.
Dia fantàstic a la ciutat, més de 15mil ànimes omplint els carrers de Barcelona i força ambient a la ciutat, com a cambiat això en els últims anys.
L'organització, tant en els dies previs amb la fira del corredor com avui ha sigut molt bona, avituallaments més que suficients, cap problema ni cues en el guardarroba.
La cursa, per no aborrir, es resumeix en sortida conservadora seguint la barqueta del Corredors.cat per passar la mitja en poc més de 1h29, a partir d'aquí aumentar lleugerament el ritme fins a passar per davant de casa (foto1). Aquí em trobo al Vall, que ja havia vist a la Monumental. Km25-30 acompanyat encara pels correcats, saludo al Pere i al Juanito (C.A.Running). A partir d'aqui seguim a una llebre de luxe correcat, que ens fa superar el mur com si res, em creuo amb Dani que va fotut, i es a partir d'aquí on la calor, els Km's acumulats fan que el ritme baixi a 4:30 min/km, aquí puc enganxar al Guillermo que el porto darrera fins al Arc de Trionf on es deixa anar. (foto2)
Jo deicideixo, veient que això s'acava, aumentar el ritmet veient que tinc a tocar la marca de 3h (foto3 passant al final de les Rambles), poc abans de l'ultim km veig a la Vanessa al avituallament, sense la D-300s, però amb gots de Powerade, massa tard la marca s'escapa ...

Tornaré perquè la victòria es d'aquell que s'aixeca un cop més del que s'ha caigut i jo ja estic d'empeus esperant la próxima.

De moment, ahir per la tarda per descàrregar les cames, 45' de rodillo, 60-65% a 90 de cadència, i avui a la muntanya. Potser m'estic tornant boig però m'agrada.

Preparats, llestos ....

Tot a punt per demà ...

Compte enrera per la Marató, sub 3h ???

Ja no queda res... Una setmaneta de tappering, de relax, d'entrenaments suaus buscant sensacions per la marató, una setmana de càrrega d'hidrats, de càlcul de ritmes, d'estiraments, de somiar, de beure molt de líquid, d'oblidar-se de molesties al turmell... en fi, de preparatius premaratonians i perquè no, aprofitar per afluixar la màquina.

A una setmana del primer gran objectiu de la temporada apropar-me (bé, realment baixar...) de les 3h, en la que serà la meva sisena marató i un gran test per totes aquestes ultimes setmanes en les que hem quadrat com si d'un tetris es tractés, entrenos per la marató i la càrrega de Km's per el Ironcat (que per cert, avui mateix he formalitzat l'inscripció)
42,195 km per disfrutar, i patir alhora ...

Impressions Bkool

Ja fa dies que penso: "Faré una entrada al blog de la meva nova joguina" però allò que no trobes el moment.
Doncs apa, avui el Bkool.
Sempre havia sentit a dir que si el rodillo, era aburrit, que si no era el mateix que sortir a la carretera (obviament això si que no ho discuteixo) que si no servia, que si el soroll, que si patatim, patatam...
Jo no tinc experiència en rodillos, així que no puc comparar. Pel que diuen, el Bkool es de moment el més semblant a la realitat. Al meu parer, la sensacions són bastant bones, amb el programari et pots crear les sessions, amb els perfils que volguis o fins i tot simular una ruta .gpx, les sensacions tant en pujada com en baixada són bastant realistes i la resitència força es molt gradual.

Del tema multiplayer o de fer sessions compartides amb altres usuaris no l'he probat, de fet el que m'interesa es programar-me jo els entrenos en base a la cadència, pulsacions i/o potència, en això dels watis encara vaig una mica peix....

Es aburrit? Això va a gustos, però tenint en compte que necesites ordinador perquè es el mateix programa qui et va graduant la resitència de la sessió, sempre pots posar-te música, pelis, sèries... fins i tot, hi ha pàgines d'internet on et pots baixar recorreguts virtuals.
Aqui, i aqui hi han ...

Es sorollós? Estic gratament sorprés (no es silenciós, cap ho és) però amb la porta tancada, a la habitació del costat poden dormir (comprobat després de fer sessions a les sis del matí).

Aquí, l'enllaç d'un blog d'usuaris.

Mitja Bcn 2011

Continuen les setmanes i anem acumulant hores camí del primer gran objectiu de la temporada, baixar de 3h a la marató de Barcelona. Com si del camí a Itaca es tractés (disfrutant i assimilant els entrenos), ahir tocava mitja a Barcelona on desde el club vam organitzar una tirada previa de 10km a 45' per activar la circulació i així arribar a una tirada llarga de 31km.

La mitja va començar en plujim, per acabar en una bona trompa quan passaven pel km10 i després per sort es va dil.luint sense molestar gaire. En el meu cas, vaig sortir a fer una primera part constant a 4 i després anar accelerant, però em notava molt acartonat i no va ser fins el km17 que vaig accelerar el ritme per acabar en poc més de 1h25. Em van acompanyar en Javi(a la foto), fins que vaig cambiar de ritme, al mateix temps que passava en Guillermo, que no anava molt fi, i a falta de menys 1 Km, vaig passar en Boada, que feia una estona que veia el seu cul desde la llunyania. A prop de l'arribada, Fran, Lidia, Carme, em va semblar sentir al Marc, donant-me l'ultima empenta mentrés ho donava tot per rebaixar encara que fos un segon a la marca.
Al acabar, a corre cuita cap a l'estació del Nord a agafar la roba, que ens estavem glaçant.

Setmanes de càrrega...

En_aquestes primeres setmanes de l'any, han destacat per una acumulació de Km's, nedant, en bici, corrent, fins i tot amb un parell de dies de tonificació.
Setmanes de càrrega, avui no tenia previst fer la Mar i Murtra, però ahir després del exigent entreno de pujades al Forum, em van picar amb un dorsal del club que quedava lliure, així que com som tant simples i facils de convencer alhora de fer una cursa, doncs ja em teniu a les 8 del matí esperant als companys al pavelló de Blanes per fer una tirada prèvia de 10 km (al final ha quedat en 7km) per calentar i acumular Km's amb les vistes posades al Marató de Barcelona.
La cursa no ha tingut molta história, molt maca (sobretot pels pixapins que estem acostumats al asfalt), molt càrregat de cames, patint a cada pujada i a cada baixada, perquè el perfil trencacames era això mateix, i a partir del Km13 les sensacions que en quansevol moment el quadriceps i/o isquio petarien era constant. Per acabar amb força els ultims 2 km's ja totalments plans fins arribar al passeig marítim. Temps total 1h27' a 4'23 el km.
Un entrepà de formatge una coca-cola, al arribar una paella amb birra a dojo i una bona migdiada que aquesta setmana m'ho mereixo tot.
Per acabar la setmana sembla que el Madrid perdrà contra el Almeria, així que perfecte ...