El que semblava una utopia quan en el 2007 vaig decidir posar-me les sabatilles de còrrer (unes cutreAdidas mes atrotinades...) Aquella quimera, que semblava imposible que em pogues plantejar, ja està en camí....
Ja falta menys, setmanes dures d’acumulació bestial d’entrenos, on tota sortida en bici acaba amb una transició, on cada entreno de natació augmenten els metros respecte l’anterior, on cal dormir i descansar molt, (això si que se’n dona bé), jalar, menjar, devorar, beure amb correcció i abundància, (també se’n dona bé...).
Tot plegat per un somni, que trontolla al cap desde fa temps i al qual hem donat forma durant els últims mesos, l’objectiu era el Ironcat, a prop de casa, ambient familiar, ideal per debutar....encara que fos l’únic del club que anés.
Però tot ha fet un gir inesperat en dos dies, rebo mail de que tinc plaça per Lanzarote, comor ????? El IM de Lanzarote??? Anem una bona colla del club i tot i ser les mateixes distàncies que el Icat, allò de Lanzarote es IM per excel•lència, vaja un somni per qualsevol que es dediqui a aquest esport.
Començo a fer gestions, anul•lar allotjament a l’Ampolla, retornar la inscripció del Ironcat, gràcies a les gestions del Marc, mirar vols, vols i mes vols, quan trobo un, resulta que no puc dur la bici perquè la bodega està plena, ni diumenge, ni dilluns, ni dimarts.... - Escolta Eli i si aprofitem i fem vacances ... - doncs al final una setmaneta completa a Lanzarote i aprofitarem per fer vacances merescudes després de la proba, per mi de moment, la PROBA en majúscules.
Espero patir, molt agradablement, però patir i disfrutar, gaudir de cada km, de cada passa, pedalada, braçada, tot molt ben acompanyat pels companys del club, allà estarem, tenim moltes hores per recollir tot el que hem sembrat en les ultimes setmanes.
Próxima estació: Ironman de Lanzarote
Entrenaments, descansar, menjar i tornar a entrenar, barrejats amb dosis d'il.lusió tot plegat per no deixar de somiar amb totes les pàjares mentals orientades al 21 de Maig.
