Anava a la marató sense pressió, nosé que em passa que ara ja ho faig tot sense pressió, no havia entrenat per baixar la meva marca, així que la idea era seguir la llebre de 3h 15, però tant el sopar com el dinar anterior van ser força abundants i no en hidrats exactament, je,je,je a base de pintxos i cervesseta...
Durant l'escalfament em sentia amb l'estomac bastant ple i les cames no rutllaven del tot alhora, així que vaig decidir que aniria de menys a mes i sortiria amb compte lleugerament per davant de la llebre de 3h30.
Passats un parell de Km´s vaig veure la llebre a uns cent metres (jo pensava que era la de 3h15) així que en vaig quedar en un grupet de 6, miro el Garmin i no anava molt alhora o això creia, perquè marcava 4:12 el km, en això que un del grup diu: Coño la liebre va muy por debajo del ritmo. Osti tu, sense adonar-me compte era el Km 4 i estava a 100m de la llebre de 3h tot això creuant la Gran Via amb un ambient molt bó i on la gent xalava i et duia literalment.
Així que vaig cambiar d'estrategia, seguir la llebre de 3h fins que el cos aguanti i després ja patirem, que d'això també se n'ha d'apendre.
Potser van ser els millors Km´s desde que em dedico a correr per aquests mon de Deu, els Km passaven i passaven a un ritme de 4:09 (en teoria hauria de ser 4:17) sabia que en passaria factura, però era igual em sentia poderós, àgil, ràpid. La sensació de correr en un grupet a aquesta velocitat mentrés sents els ànims, Aurrera !!!! Aurrera !! Aupa, Aupa !! fins i tot ens vam permetre el luxe de fer relleus i anar tirant del grup en parelles de dos. Cap el Km 12-13 poc abans del gir ens creuem amb un grupet que va a 2h45 aprox. i sento Oscar !!!! Coi el Pevo, allà estava a tot trap i amb forçes per fotre un fort crit (Pablo Pevida, carinyosament Pevo va acabar en 2h51) Tornem a passar per Guggenheim, la mitja la passem a 1:27, (marca personal), anava molt bé, però sabia que tard o d'hora vindria la debacle, però que me quiten lo bailao,jo ja he fet marca en mitja i m'ho estava passant teta.
Tornavem a encarar la Gran Via, i seguiem a un ritme clarament per sota de les 3h, començava a notar-m'ho, faig calculs mentals i decideixo a partir del 25 baixar el ritme a 4:30 per arribar als 30kms al ritme de 3h, perquè la llebre feia la seva guerra particular contra el crono. 30km en 2:08 i a partir d'aquí a patir i en efecte, la caiguda física va ser estelar, no va apareixer cap muro, simplement la carrera havia anat molt per sobre de les meves possibilitats i ara ho anava a pagar car, només m'havia d'arrosegar fins el km 42 perquè ja em sentia prou bé del que havia fet en els primers 30. al final 3h28.
No es el meu millor temps, però si la meva millor mitja i no solament per la marca sinó per la sensació i plaer al correr.
1a mitja 1:27
2a mitja 2:01
Conclusions:
Una marató es de menys a més i no al revés, je,je,je ...
Molt bona marató per fer e integrar dins d'un cap de setmana gastronómic.
